Nit

El silenci de l'habitació s'enganxa a la paret, es passeja entre la nostra roba tirada de qualsevol manera al terra, forma un cercle càlid que ens envolta suaument. La foscor no és absoluta; la llum que hi ha es troba en aquell moment en què les formes adopten la seva part més sensual, on les ombres no són ombres i els colors es desdibuixen en una simple escala de grisos.

L'únic soroll que trenca aquesta tranquil·litat, o potser simplement la fa més real, és la teva respiració, suau, constant, al meu costat. Inspires molt a prop meu, movent una petita part de l'aire que ens separa, i expires mentre et mous imperceptiblement. M'abraces una mica més fort, acostant el teu pit a la meva esquena. És simplement sorprenent fins a quin punt encaixen els cossos humans, com si estiguessin preparats expressament perquè s'unissin sense pressions, amb un senzill contacte.

La teva pell, en contacte amb la meva, és tant suau... Tan de bo avui el sol tardi més a sortir i aquesta penombra no s'esvaeixi mai. Tan de bo la nit d'avui sigui més llarga que cap altra i el matí no arribi fins que la son hagi marxat.

Et regires i canvies de posició, i el meu cos s'adapta de nou a la teva curvatura. No et separis molt de mi, vols? Queda't una estona més aquí, així. No et moguis, no diguis res. Tu i només tu, dormint al meu costat. No et despertis, no encara; no saps quan m'agrada mirar-te sense que te n'adonis, repassar els músculs relaxats de la teva cara i poder acariciar-te sense casi tocar-te. La comissura dels teus llavis puja molt lentament, dibuixant un somriure fugaç que t'il·lumina la cara adormida, com si volgués dissimular un trosset de felicitat que s'escapa del teu cor.

El teu cos tan càlid al meu costat, la teva pell tan suau, els teus llavis descansant en algun lloc prop del meu coll, la teva mà a la meva cintura i la teva respiració, acompassada amb una música que jo no puc sentir, poc a poc passen de la realitat a un món superior, i, casi sense voler-ho, els meus ulls es van tancant poc a poc, i la teva olor és la última cosa que recordo abans de tornar-me a adormir.