Surts de la boca del metro, encorvat, com si et volguessis amagar d'algú o d'alguna cosa, i jo, nerviosa, et dono dos petons. Caminem una estona i entrem al café di Roma, on ens refugiem del fred.
Portem uns 10 o 12 minuts esperant sense saber si estem al teatre equivocat o no. 2 minuts abans de que tanquin les portes ens adonem de que hem d'anar al pis de baix, i amb presses, arribem just abans que comenci l'obra. El noi que treia la llengua quan feia treballs manuals i la teva mà al meu costat fan que l'Albert Espinosa em sembli el millor actor del món.
Sortim i anem a buscar una guitarra i, impulsivament ens dirigim a la Barceloneta, on només el mar ens escolta.
Un banc on tot és més senzill et fa arribar tard al partit de futbol, i em presento a sopar sense avisar. Una llibreta de tapes negres relata una mica la nostra història i, després d'un concert amb petó final, arriba el dissabte i sortim corrents perquè arribem tard.
Correm pels carrers de Barcelona mentre a mi se'm cauen els pantalons i riem i escoltem la música d'un quartet.
Et mors de fred a una estació solitària per tal de fer-me una sorpresa i desperto al teu costat gairebé un mes després. Més cafés a Roma i pel·lícules des del llit, neu al març i petons glaçats.
Un passeig per Sitges i arriba Sant Jordi amb un dia preciós. Primeres platges sense bany i els rajos primerencs de l'estiu.
Pedalem gairebé mil quilòmetres i arribem suats a Santiago i encara amb les cames cansades arribes a Port. Més banys, nits de festa, petons i el teu cos suau al meu costat cada nit. Sona molt cursi, però per mi és el paradís.
I després 18 regals i un cap de setmana a Alp amb moltes pel·lícules i una bona llar de foc. Els Amics em fan preguntar-te que com ho tens per escapar-te amb mi, i comprem bitllets i volem a París, on et poses malalt però ho passem d'alló més bé.
I sense casi ni adonar-me conto els dies i en fan 365 i m'adormo un altre cop al teu costat sense poder evitar somriure de saber que encara hi ets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario