LA MENTIDA.

Diuen que dir mentides fa mal. Diuen que mentir et fa ser una persona cruel i despietada, una persona que no pensa en els altres. És veritat, això? A vegades, mentir és necessari. Bé, necessari, necessari no. Però es pot fer servir per fer el bé, o, si més no, per no fer el mal.
Podem dir mentides piadoses, mentides per no ferir els sentiments d’algú, mentides per fer feliç a una persona, mitges veritats. Mitges veritats... Què són les mitges veritats? Són mentides, o són veritats? Perquè NO poden ser les dues coses alhora. A veure, si mentir és no dir la veritat, no pots dir mitja veritat sense estar mentint. O sí? Pots dir només una part de la veritat, amagar una part vergonyosa o compromesa i dir que no menteixes, però... si amagues la veritat i dius que ho estàs explicant tot no estàs mentint? Realment és molt complicat.
Podríem classificar les mentides en necessàries i innecessàries, classificar-les segons la intenció, o segons les conseqüències. Podríem classificar les mentides en mentides bones o mentides dolentes. Aquí recau el problema real: el bé i el mal. Què és el bé? I el mal? No podem definir aquests dos termes en precisió matemàtica, no podem diferenciar-los amb una ratlla recta i fina, precisa. Sempre hi ha marge d’error. No podem dir si les mentides són bones o dolentes, hi ha masses variables.
Així doncs, mentir és dolent? Ja hi tornem a ser. DOLENT què és?
Hi ha gent que té el do de mentir. Però... és un do? Diuen que sí, ja que si es pot mentir per al bé, saber mentir ha de ser una qualitat. Però, i si tens aquest do i dius mentides per fer mal a la humanitat? Bé, no cal que anem tan lluny: la humanitat és una paraula massa grossa. Posem per cas que una persona sap mentir. Pot dir mentides tan sovint com vulgui, pel seu propi bé, de forma egoista. Pot fer mal a la gent més propera a ell, però això no repercuteix a la humanitat. No hi ha presó ni multes per a la gent que diu mentides. Bé, sí que n’hi ha. Et poden portar al jurat per adulteri, per enganyar a una empresa, per falsificar documents, per estafar a algú, i mil coses més. Però això no és mentir en estat pur, vull dir que no et posen a la presó per haver mentit, sinó per les conseqüències del teu acte.
No posen a una persona a la presó per dir t’estimo quan no és veritat. No et posen cap multa si dius que no pots sortir amb els amics, quan en realitat simplement no en tens ganes.
Però tot i així, mentir té les seves conseqüències. Si menteixes a un amic, aquest, poc a poc deixa de confiar en tu i et quedes sense amistats. Si ets un mentider compulsiu, no només no tens amics, sinó que et quedaràs sol tota la teva vida, i no podràs fer totes les feines que t’agradaria.
Arribats aquí, penso que el més fàcil és dir la veritat. Però, de tant en tant, una mentida per encobrir-te, sense desitjos de fer mal, aniria bastant bé. Ja hi tornem a ser. MAL i BÉ, què són?